Esquerra Valenciana

Segons la premsa valenciana el president i diputat Panyella vol “obrir expedient informatiu” (sic) contra la diputada Marina Albiol perquè aquesta sembla ser que s’ha atrevit a emetre una opinió política desfavorable sobre la política urbanística de Torreblanca.

Per als demòcrates no ho sé, però no puc estar-me de dir que per a nosaltres els republicans, el dret a emetre opinions polítiques és un dret inalienable ... per a qualsevol ciutadà. Molt més ho ha de ser per a un diputat o diputada que, cap suposar, no sols pot sinó que té l’obligació de tenir opinió i d’explicar-la. Si més no, els diputats republicans, és clar.

Per acabar-ho d’arrodonir, surt la també diputada Glòria Marcos a defensar la seua companya de grup i de partit Marina, i diu que eixe expedient persegueix un “delicte ideològic”. La qual cosa significa que en l’expressió d’opinions polítiques hi ha delicte, encara que és ideològic, no quedant clar si això és o no atenuant. Amb amics com aquestos no li fan falta enemics a la companya Marina.

Tot desconeguent l’opinió emesa i la política urbanística criticada, el que em sembla francament surrealista és que es justifique la iniciativa expedientadora en que “els diputats del BLOC mai no han criticat la gestió dels col·lectius locals d’EU”. Que no ho facen pot ser es deu a que no hi tenen res a dir. O a que, amb bon criteri, pensen que la política local no és un tema prioritari per als diputats nacionalistes, estant com està tan necessitada la política “nacional”. Cal dir, en aquest sentit, que el més lamentable de tot açò és la constatació de que la diputada Marina Albiol, tot i ser imminent el desastre que significarà la possible i probable pèrdua de l’escó valencià i d’esquerres a les Corts espanyoles, troba oportú anar-se’n “por los cerros de Úbeda” de la política local i defugir el bou de la superació de la paràlisi política provocada per les guerres burocràtiques, estèrils i inoportunes, al si del seu partit.

En tot cas, no deixa de ser preocupant que hom vulga expedientar tot al·legant que nosaltres hem estat calladets però aquell ha parlat. Això sembla suggerir que el pacte del Compromís pel País Valencià implicava alguna mena de conxorxa de silenci entre els socis ja que, de no ser així l’únic que se li podria retreure a Marina Albiol seria que ha estat poc simpàtica amb el BLOC de Torreblanca, i difícilment l’antipatia pot justificar l’obertura de cap expedient.

En aquestos temes, la simple aparença és suficient. Els polítics no sols tenen l’obligació de ser honrats, també han de parèixer-ho. Per això, tant si ha existit eixe tipus de pacte, explícit o implícit, públic o secret, com si no ha existit, trobe que seria molt oportú que els socis del Compromís, o si més no els diputats del BLOC que són els que han suscitat el tema, expliquen que no hi ha cap conxorxa de silenci i que les crítiques mútues no estan excloses ni limitades per res que no siga la bona educació.

Per altra banda, heus ací una ocasió d’or per a que el “txin txan” eixe que ha muntat l’Executiva del BLOC per a dur endavant la “innovació” s’estrene fent alguna cosa de profit. Trobe que seria bastant innovador que l’Executiva, tot seguint la filosofia de la política de baix cap a dalt, demanara als de baix, és a dir als col·lectius locals que mantenen pactes de govern amb el PP, un informe per escrit on es detalle en què contribueix la seua política de pactes de govern amb la caverna espanyolista al combat secular del Poble Valencià pel seu redreçament nacional, per la recuperació de la sobirania política o per la simple justícia social ... o per a qualsevol altra cosa que consideren positiva ¡PER AL PAÍS! Sí, per a eixe País del que diuen ser fervorosos nacionalistes i que està situat més enllà dels límits del seu municipi.

De segur que, amb eixos textos a la mà, podríem fer innovacions a manta.

F.A. Santacatalina

BLOC - Esquerra Valenciana