IRRELLEVÀNCIES

Afegir l'adverbi 'simbòlicament' al costat del ver 'derogar', tot plegat referint-se al Decret de Nova Planta, és un gest absolutament irrellevant. Tant si l'adverbi vol modificar el verb en el sentit d'accelerar o facilitar la dita derogació reduint-la de categoria, com si el que pretén és demanar disculpes de bestreta o assegurar que no hi ha ànim d'ofendre i que amb poqueta cosa ens conformaríem.

En tot cas el missatge que envia aquest adverbi és irrellevant. Perquè aquesta derogació no és possible ni simbòlicament ni formalment. El Decret de Nova Planta és l'únic acte jurídico-polític que vincula el Poble Valencià a l'Estat espanyol. No tenen cap altre element històric que puga explicar perquè els valencians començàrem a ser espanyols. Només hi ha el derecho de conquista que aquest decret esgrimia. Dret aquest que s'ha revalidat en diverses ocasions, en especial al 1939, però que mai no s'ha substituït per altra cosa equivalent. I en les condicions polítiques d'avui només un pronunciament més o menys democràtic del Poble Valencià podria substituir jurídicament aquell decret. Tot i que és segur que Espanya ara mateix guanyaria un referendum en aquest sentit, una cosa així no pot tenir lloc perquè l'actual idea d'Espanya consisteix en parlar molt de democràcia però practicar-la poc i mal. I mentar la bicha de la sobirania popular sempre ofèn, per molt que s'acompanye d'adverbis edulcorants.

De tota manera, no és greu, del del punt de vista del posicionament general del nacionalisme polític, llençar aquest missatge per molt irrellevant que siga i encara que aquest 300 aniversari del text legal que ens va esborrar com a poble europeu lliure, ja no es tornarà a repetir. Açò pertany al món de les declaracions retòriques que poden significar un posicionament a llarg termini, però que no afecten directament la immediatesa política. Molt més greu seria llençar un missatge irrellevant en referència a una fita política que afecta directament el govern actual, com ara les properes eleccions generals.

Els antecedents són, si més no, preocupants. Els missatges que ha llençat el nacionalisme en les anteriors eleccions a les Corts espanyoles han estat propers a la irrellevància. Cal dir, però, que el moll de l'os d'aquesta irrellevància el comparteix el nacionalisme valencià amb tots els nacionalismes hispànics, inclòs el basc. En efecte, una oferta electoral que no inclou un candidat a president del govern i un projecte de govern és fonamentalment irrellevant. Si més no, en una contesa electoral en la que el gran públic el que vol elegir, o fer-se la il·lusió d'elegir, és precisament això: un govern de l'Estat. No incloure una oferta versemblant en aquest sentit equival a acceptar d'entrada la marginalitat, a resignar-se a obtenir un vot identitari o de protesta. Aquest vot pot no ser menyspreable però mai no ens permetrà superar l'estadi de la minoria protestatària i localista.

Aquest tipus de vot residual, resistencial sí que diferencia clarament el nacionalisme polític valencià d'altres nacionalismes perifèrics, com ara el català o el basc. Els valencians no hem aconseguit mai un gruix de vot identitari suficient per assolir allò que catalans, bascos i gallecs han aconseguit: ser-hi presents. Probablement perquè els sentiments de pertinença estan més malmesos entre nosaltres. Per això als valencians ens cal potenciar i suplementar la feble qüestió identitària amb qualitat i quantitat de perspectiva política.

En efecte, els nacionalistes valencians estem obligats a motivar la identitat valencianista amb una oferta política, a curt i llarg termini, que hi vaja lligada. La consciència de poble no ens ve als valencians de la legitimitat històrica del passat, doncs ens ha de vindre de l'oportunitat de futur, del projecte suggestiu d'integració col·lectiva en un futur desitjable.

La famosa globalització ens ha posat, ens agrade o no, a l'ull de l'huracà. La sobirania dels pobles és l'única idea que es pot oposar a la sobirania dels mercats. I una Europa sobirana és l'únic ens polític que resulta versemblant a l'hora de fer eficaç la sobirania dels pobles europeus. Però clar, aquesta Europa és una altra Europa. Els nacionalistes estem obligats a donar-li cara i ulls a eixa altra Europa, eixe altre món, que és, més que possible, necessari. La tasca és immensa i alhora indefugible.

Què fer? Com donar ara mateix un missatge que òbriga un camí per escapar de la irrellevància? Com fer política ara mateix sense tenir encara arrodonida la utopia possible que ens convertirà en candidats al Poder?

Cal partir del que ara tenim. I tenim el Compromís pel País Valencià. Per a fer-lo útil caldria que adoptés un programa més adient a les eleccions generals, ben orientat per a fer arribar als electors la idea de que, per fer front al PP, el PSOE ja no serveix. El fonamental del nostre programa hauria de ser tot allò que els votants del PSOE esperaven i no han tingut: política de pau i de diàleg visible i autèntica, política de garanties socials i defensa de la gestió pública constatable, defensa legal i ideològica de la laïcitat intel·ligent, etc. Els nostres diputats potser no participaran en cap govern, però es comprometen a parlar 'pels colzes'. No estaria de més un compromís concret de fer una reunió pública mensual per a 'parlar de política' amb el públic i els periodistes assistents.

Açò no tindria valor si no es parteix d'un compromís per establir 'una veu valenciana a Madrid'. I la simple integració en un més que problemàtic grup parlamentari de Izquierda Unida no serviria. Però a més, caldria donar senyals d'estar treballant per a confegir una oferta política confederal amb les forces sobiranistes d'arreu de l'Estat, una alternativa al bipartidisme espanyol. En aquest sentit trobe que el Bloc, o el Compromís, haurien de dirigir-se formalment a Nafarroa Bai, que sembla la formació més paral·lela en quant a ideologia i en quant a problemàtica de País, per a encetar converses de cara a la confecció de l'alternativa de govern dels nacionalistes sobiranistes. Una bona publicitació dels avanços d'eixes converses seria essencial per a donar-li solidesa a la campanya electoral.

Francesc Santacatalina

President del Consell Polític d'Esquerra Valenciana (BLOC)