Esquerra Valenciana

INTERVENCIÓ D'ESQUERRA VALENCIANA EN LA PRESENTACIÓ DE LA MESA PER L'ENTESA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA.

Recordant a Bertolt Brecht comencem dient:

Nosaltres, descendents dels anònims treballadors que van construir les piràmides d'Egipte i les catedrals gòtiques volem, d'entrada saludar a les més de 200 persones, també anònimes, que aquesta nit heu pagat els 20 euros per fer que aquest acte fos possible i per a que la Mesa per l'Entesa arranqués d'aquesta manera a la ciutat de València.

Dit això, a continuació volem saludar a les organitzacions i personalitats presents, però també a les no presents, però que les considerem nostres, que les volem nostres:

Al Rector de la Universitat de València, baluard contra els enemics de la cultura i la intel·ligència instal·lats actualment en el poder polític valencià.

Al Moviment de Resistència Global Pa amb Tomaca destacament ideològic avançat que lluita perquè “un altre món millor és possible”.

Als defensors de la terra a la nostra ciutat, als col·lectius Salvem:

Salvem el Botànic, Salvem el Cabanyal, Salvem La Punta, Salvem el Pouet, Salvem L’Horta, amb les associacions de Nazaret i de Poble Nou, ... defensors tots ells, a peu d’obra, del nostre paisatge, de la nostra història, de la nostra terra i que estan en lluita directa contra els especuladors que han pres la ciutat de València i la resta del País com si d’una colònia per a saquejar es tractés.

Saludem a l’oasi de llibertat en el desert de cultura popular a la ciutat de València que és la Societat Coral el Micalet, amb el seu president Frederic Jordà i amb l’amic Enric Tàrrega, al cap davant.

Al moviment autònom i independent del jovent revolucionari Maulets

Als dinàmics i entusiastes joves del periòdic alternatiu l’Avanç.
Al periòdic, i desitjat diari, El Punt

A les ràdios lliures Ràdio Klara i Ràdio Nova

Als partits germans del PSAN i d’ERPV

A la imprescindible, perseguida i de tots nostra Acció Cultural del PV, amb el seu secretari Eliseu Climent al cap davant, omplidora de forats reivindicatius i culturals arreu de la Nació

A les centrals sindicals, en les vespres d’una vaga general a la que fem costat:
A l’ anarco sindicalista de la CGT.
A la valencianista Intersindical Valenciana.
A la que fundà Pablo Iglesias, la històrica UGT.
A la majoritària CCOO que manté fidelment les nostres quatre barres al seu escut.

Saludem a tots els que no estan avuí ací i que caldrà, amb el nostre treball, credibilitat i propostes, anar incorporant.
A tothom, des d’Esquerra Valenciana una salutació.

I entrem en qüestió

Senyores i cavallers:

Pinten bastos; al món, al País Valencià i a la ciutat de València.

Des de la caiguda del mur de Berlín i, ara, des de la caiguda de les Torres bessones de Nova York pinten bastos. L’Imperialisme i les seues delegacions arreu del món ja no sols han bloquejat qualsevol camí cap un món més just i solidari sinó que fins i tot la involució política està posant en perill els fonaments de la civilització occidental: la que va nàixer amb la Revolució francesa: la de la llibertat, la de la igualtat i la de la fraternitat entre les persones i els pobles.

L’imperi i les seues delegacions, amb la seua forma de produir: la depredadora de territoris i explotadora d’homens, la forma de produir capitalista, exigeixen submissió absoluta. Ni tan sols serveix el silenci. Hi ha que assentir, alinear-se amb ells i aplaudir i acceptar les seues retallades a les llibertats: a la llibertat d’expressió (prohibició de la plaça de bous), a la llibertat d’associació (llei de partits), a la llibertat de vaga (decrets de serveis mínims).

Volen que acceptem el treball en precari, els contractes a la carta, l’acomiadament lliure (decret-llei per a la reforma del sistema d’ocupació) i volen que torne l’esclavitud per als emigrants.

Volen que acceptem la degradació dels serveis públics, de la sanitat, de l’ensenyament,... i aplaudir la brutícia que introdueixen directament a les nostres cases pels seus canals de propaganda com és Tómbola, el programa de Manu Rios, el futbol alienant, l’indecent Gran Hermano i eixe engany a la joventut que els vol fer creure que qualsevol jove, sense cultura, sense formació, sense criteris, pot triomfar i fer-se ric en aquesta societat i que és l’Operación Triunfo.

Ens demanen que aplaudim a la loca Acadèmia de la Llengua de Zaplana que està posant de fet les bases secessionistes del català que parlem els valencians i que està dins de la mateixa estratègia que ignora a Batllori i que nega als valencians l’entrada a l’institut Ramon Llull, amb l’objectiu de despenjar-nos de la cultura i llengua que compartim amb els catalans i els illencs.

Pinten bastos, i ens volen pasotes, ens volen desunits i ens volen vençuts.

Doncs No. Nosaltres diguem No.

Aquesta nit ens hem reunit ací per a organitzar-nos, per a coordinar-nos amb les comarques del Baix Vinalopó, La Marina Alta, la Plana de Castelló, el Baix Maestrat comarques que ja han començat a caminar; (sense anar molt lluny ara mateix, aquesta nit, els companys de l’Horta Nord estan omplint de cartells la comarca convocant la seua presentació de L’Entesa en Albuixec el proper divendres).

Nosaltres també avui ací, ens anem a organitzar per a conquerir les institucions i per a representar políticament a la majoria dels valencians.

Aquesta nit, EUPV, Els Verds i Esquerra Valenciana estem posant en peu i en marxa, a la ciutat de València, La Mesa per l’Entesa.

Ens estem organitzant per a treballar i lluitar per a que en el 2003 en els nostres pobles, en les nostres ciutats, en la nostra ciutat de València, en la resta del País, els colonitzadors i delegats de l’Imperi no puguen disposar dels pressupostos dels valencians ni als Ajuntaments ni a la Generalitat; per a que no puguen disposar del territori de tots per a fer els seus negocis. Anem a fer possible una majoria per a fer lleis, en el nostre territori, a favor dels que viuen de la seua força de treball, lleis a favor de la vida i lleis a favor de la cultura i per a la supervivència dels valencians.

I no tenim massa temps. No hi ha temps ni lloc per a vel·leïtats individuals, per a personalismes estúpids, baralles internes suïcides, desunions o escissions.

Cal·la unitat ferma de les persones i forces de l’esquerra al País Valencià. Cal ara, és necessari en aquests moments, respectant la llibertat personal de cadascú, posar l’interès general per damunt.

Nosaltres, els convocants d’aquest acte hem començat. Ací no hi ha mesa presidencial. Ací no hi ha “líders” salvadors. Ací cal construir el futur entre tots i dotar-nos del discurs i de l’instrument que vos porte, a vosaltres, a les institucions amb força. Que ens porte a la victòria. La victòria d’aquells que vivim del nostre treball. La victòria d’aquells que volem una terra amb rius amb aigua i on els nostres xiquets es puguen banyar. La victòria d’aquells que lluitem per a que els valencians sobrevisquem com a poble i per a conviure en pau amb la resta de pobles de la humanitat.

I això serà, volem que siga, l’ENTESA, l’instrument que ens ha de portar a la victòria. Però ho serà si volem. Si estem disposats a posar-nos en tensió.

Vos adoneu que està en joc el futur dels nostres fills?
Què sempre està en joc el futur de la humanitat?

La nostra responsabilitat la tenim ara i ací, en la nostra ciutat i en el nostre País Valencià. Caldrà assumir-la. No podem restar sotmesos com la víctima davant del seu botxí. Caldrà lluitar, democràticament, pacíficament, però lluitar. Caldrà reeixir, agafar cadascú el seu lloc en la lluita democràtica, mobilitzadora i electoral que caldrà fer.

Els resolts, els decidits, al cap davant, els autoderrotats, els que no creuen en la victòria, per favor a un costat.

Però cal ser realistes. Decidits, però xafant terra. Nosaltres no disposem de grans fons financers; de consolidats mitjans de comunicació. Partim això si d’un important poder institucional parlamentari dels companys d’EUPV, però a València, en les darreres eleccions locals de la ciutat, perquè es va baixar la guàrdia, de 5 regidors es passà a 2 i per si no haguera sigut suficient damunt un se’n va anar i està en un altre despatx.

Les esquerres de la ciutat no ens mereixem aquesta situació.
Avui hem de posar punt i final a aquesta divisió. Avui ha de ser un punt d’inflexió cap a la remuntada que tindrem al 2003.

Per això ens hem ajuntat EUPV, Els Vers i Esquerra Valenciana, per a treballar units, lluitar i guanyar.

EUPV ha de recuperar tots els seus regidors i posar-los ja a treballar en el seu projecte de l’Entesa. Cal que EUPV que és majoritària en la Mesa per l’Entesa (4-2-1) pose als seus regidors sota la direcció política de la La Mesa de la Ciutat.

Cal aprofitar l’any que ens queda. Serà decisiu.

És per això que des d’ací fem una crida al company i amic Manolo Ibáñez:

has de posar el teu càrrec a disposició d’aquells que et van votar, d’EUPV i en conseqüència, ara, a disposició de La Mesa per l’Entesa.

No podem renunciar a res que compartim, que és nostre, que és de tots.

Aquesta nit, d’ací, joves o grans, dones i homes que encara els bull·la sang, hem d’eixir amb decisió per a construir i portar endavant l’Entesa, la coalició que desplace als delegats de l’Imperi, la dreta centralista, de les nostres institucions.

L’entesa ha de ser, serà, ja comença a ser-ho des d’aquesta nit, a la nostra ciutat, la força política de l’esquerra viva i transformadora, la força política dels Verds i la força política dels nacionalistes valencians. Una coalició valenciana d’esquerres, estrictament valenciana i de sobirania valenciana.

I acabem amb l’estrofa de la cançó de lluita:

Valencians, defensem la nostra terra
Contra lladres, botxins i tirans.
Ajuntem-nos, que ja ha arribat l’hora
De ser lliures, de ser valencians.